PR-CV 434 El Surar, La Barraca de Pedra i El Puig Agut

 

                    

                                                                     

 

 

Denominació

PR-CV 434: EL SURAR, LA BARRACA DE PEDRA SECA I EL PUIG AGUT DE LLUTXENT

Accés al sender

Llutxent. Centre població. Carretera CV 610 a Xàtiva i la CV 60 Gandia 

Distància

18,4 km

Desnivell

358 desnivell neto, 533 desnivell acumulat

Punt de partida

Avinguda del Mont Sant (LLutxent)

Punt d'arribada

Avinguda del Mont Sant (LLutxent)

Dificultat

Alta

Duració

5 h 52min

Connexions amb altres senders

GR- 236

Recorregut

Avinguda del Mont Sant (LLutxent) – Camí de la serra - Camí de la Catalana (Caseta de Villa Bota) Camí del Surar (encreuament Senda del Camp de l’Ase) Camí de Pujol – Camí del troncar – Riu Pinet – Carrer la Plana (Llutxent) Avinguda del Mont Sant (Llutxent).

 

 

DESCRIPCIÓ PR-CV 434 

 

Eixim des de la Plaça Major de Llutxent , seguim pel carrer Porxes, tot recte. Trenquem a l’esquerra i pel carrer Bonaire, molt pintoresc, primer carrer a la dreta. Baixem cap avall fins la carretera que va a Pinet. Passem enfront, on tenim  el panell publicitari que ens explica geogràficament la ruta de PR-CV 434.

Ens dirigim en direcció sud, per la farmàcia, cap al carrer la Plana. Ja en aquest carrer seguim tot recte. Estem al camí de la Serra o del Corral de Bataller. Eixim del poble pel GR-236. Passem la fàbrica de palets ,baixem i creuem el torrent anomenat riu de Pinet, afluent del riu Vernissa. Seguim amunt i a l’altura on s’acaba l’asfaltat, trenquem a l’esquerra per visitar la barraca de pedra de ´´Mingo Viola``, camuflada per un garrofer. Caldria protegir aquestes construccions de pedra seca com a patrimoni local!

Tornem al camí principal, passem els corrals de Bataller i de Murillo, construccions de ramaderia; dir-vos que són prou abundants per tot el terme, en tenim uns 34. Prosseguim per l’esmentat GR-236, ens desviem pel camí de la dreta, el de La Catalana, creuem el barranc Ample i tirem a l’esquerra per la caseta de Juanito “Diari” amunt. Si ens adonem, observarem com l’home ha creat bancals amb marges de pedra seca per conrear sobretot oliveres; eren temps de fam i hi havia que subsistir. Gràcies a aquesta tasca, la nostra serra no s’ha desertitzat i a  més a més moltes famílies del poble han trobat feina fent marges de pedra en les zones turístiques de la Marina Alta com Xàbia i Benissa.

Pugem poc a poc , a l’esquerra la cova Saranyana i els alts dels Perdigars, deixem el barranc del Baladret, que va de nord a sud a la nostra dreta, on observarem un forn de calç. En tenim localitzats una cinquantena. Ja dalt, estem en la Catalana on pins, coscolls, argelagues, romers , timons i alguns ocells com els gafarrons, els verderols, els pits roigs, els soliguers, etc., són els nostres acompanyants. Albirem les primeres serralades de la Safor. Al sud-est, el pic de la Cuta ens aguaita.

A la dreta surt una senda la qual ens porta a la cova Fonda. Seguim pel camí ample i a uns pocs metres, a l’esquerra, es troba el dipòsit de la Catalana, en mal estat. Caldria arreglar-lo. Arribem a la caseta de Rafel de Bota. Allí mateix doblem a l’esquerra. Sempre estem pujant per un camí també ample però dolent i passant per la “Carabassera”i Les Siselles, ens dirigim a la carena del barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”, i per la vessant de ponent, cap al Puig Agut, punt geodèsic amb més de 500 m d’altitud.

Cal desviar-se quan ja hem passat de vista el pic del Puig Agut per un senderol molt estret i brut que hi ha a la dreta, ens l’indica un muntonet de pedres. En uns deu minuts estem dalt. Val la pena pujar si bufa el ponent . Des del cim divisarem, seguint les agulles d’un rellotge: al nord, l’Alt de la Lletrera; al nord-est, el Montdúver; a l’est, l’illa d’Eivissa i el Montgó; al sud-est, el pic de La Safor i la Cuta; al sud, Serrella, Aitana i la penya “El Barco”; al sud-oest, el Benicadell i el Montcabrer; a l’oest, Llutxent amb tota La Vall d’Albaida i al sud-oest, la Penya Migdia. Després de les fotografíes pertinents, baixem per continuar la marxa.

S’adrecem amunt, cap a la penya del Recer, la qual ens protegeix del ponent, on abunda la terreta d’escurar i per tant la pebrella; bon lloc per a esmorzar i albirar les magnífiques panoràmiques que ens ofereix l’esmentat barranc del Batla Mala, indret on abunden fonts d’aigua i a més a més divisem El Montgó i la Mediterrània. Un últim esforç ens duu  dalt de la serra Marxuquera on el paisatge ens segueix deixant-nos meravellats. Prosseguint el trajecte, arribem al Bancal de Viscaio i a la dreta, la foieta de Bruno. Sense desviar-nos, anem uns dos quilòmetres. A l’esquerra, passem pel costat de l’ullal de la Lloma Plana, continuem i poc a poc, deixant a  la dreta un altre forn de calç mig camuflat per la llenya,  arribem al pla de la caseta del Diari, indret que caldria recuperar com a refugi. Prosseguim el camí. Arribem al pla de la Terrerola, deixant a l’esquerre la senda que ens portaria al Cap de l’Ase. Cal continuar recte gaudint de la recuperació de la flora mediterrània. Passem per un bosquet de carrasques joves. Arribem a un bifurcació de camins. Agafem el de l’esquerre.

Estem baixant per la costa del Surar. Devem anar amb molta precaució. El camí es bo però degut a les pedres soltes, podem esvarar-nos. Divisem la Foieta i el poble de Pinet.Lla penya Migdia un poc a la dreta ens vigila; cap al centre, el bosc del pinar de l’Avenc; a l’esquerra el pinar recuperat del Cap de l’Ase i ja en la llunyania, la resta de la  Vall d’Albaida. La major part del camí és de baixada. Està asfaltat. Ja baix, agafem el primer camí ample a l’esquerra que ens durà al Pujol. Bancals  d’oliveres i ametlers són  el nostre veïnat. Deixant a la dreta el xalet de Domingo Bonora, agafem el camí de la dreta. Estem arribant i deixant al mateix temps el pla del Pujol. Passem pel costat de la caseta de ´´Joaquin`` de Gargori. I baixant poc a poc, després de passar una forta pendent, arribem a les rodalies de la Malladeta el Bou. Avancem com si estiguérem dins una vall xicoteta fins arribar al Barranc de la Molà, tot  a mà dreta. El camí és de terra d’arena.  Avancem pel camí i arribem a la Poletana. Amb cura anem també baixant fins a un camí asfaltat. Doblem a la dreta. Estem en el trajecte que ens duu a Llutxent .

 Sense deixar-nos l’asfaltat, creuem el torrent del riu Pinet i caminem  junt a un ample bancal d’oliveres blanquetes. A la fi del bancal, abans d’arribar a la carretera,  trenquem a l’esquerra i baixem a l’esmentat torrent. Continuem recte , observant el desequilibri natural existent. Passegem uns dos-cents metres per dins del torrent , on el baladre i els esbarzers són els nostres veïns. Seguim per un camí ample el qual va paral·lel al torrent i quan passem una caseta rústica blanqueta, al final d’una pujada, seguim recte, deixant-nos el camí. Pugem  per un senderol prou costerut amb pedra solta. Ja dalt, el camí s’eixampla. Els tarongers apareixen de sobte. Deixem un xalet i la fàbrica de palets a mà esquerre. Agafem un camí ample a la dreta que ens dura a uns xalets fins a la carena on podem  divisar l’ermita i el convent. Estem a la Plana. Passem pel costat d’una caseta menuda blanqueta amb una piscina xicoteta, és la caseta de Minguet el “Peleret”.  Seguim el camí, rodejats d’ametlers, arribem a un creuer de camins. Tirem a l’esquerra cap avall. Arribem al poble. Trenquem a la dreta i per un carrer ample, La Plana, el seguim fins la carretera de Pinet. Doblem a la dreta i per la vorera de la carretera,   pel costat  de  la farmàcia local, arribem al punt de partida: el Calvari vell.

 

Joan Mahiques i Boscà

 

1 Desembre 2015

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30